Però Mn. Puigmal va ser un cas especial. Hi estava bé. Va condicionar la rectoria instal·lant-hi aigua corrent; tenia biblioteca; gramola i fins i tot un aparell de ràdio. La pregunta que hom es fa es: i d’on sortien els diners necessaris perquè tot això fos realitat? La resposta, per més que pugui semblar inversemblant és la següent: feia contraband. Romangué a Sant Aniol fins a l’esclat de la Guerra Civil del 1936/ 1939 i va poder fugir a temps, ben just perquè quan arribava a la zona propera al Pujant d’en Llebre va veure com els eixelebrats de torn, cremaven davant la rectoria llibres, cadires, taules i tot el que els va passar pel cap.
Va anar a raure, no se sap com, a Cazalla de la Sierra (Sevilla) on va menar una existència exemplar. No tenia res seu i tot els pocs cabals que passaven per les seves mans els esmerçava en ajuts a la gent del poble que més ho necessitava. Fou tan austera, positiva, plena d’amor al proïsme i modèlica la seva petjada que la vila li atorgà el títol honorífic de Fill Predilecte.
Va morir a Olot l’any 1965 i en el cementiri de la nostra ciutat descansen les seves despulles.
Isidre.
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.