No caminis davant meu, potser no et segueixi. No caminis darrera meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic.

Llegenda del darrer capellà de l’Esglèsia de Sant Aniol d’Aguja

El darrer capellà de Sant Aniol d’Aguja fou Mn. Francesc Puigmal i Pujol. Hi arribà el 1915. Des de molt petit, el seus pares vivien al Sunyer, casa pairal situada prop de Beget. De Sant Aniol els capellans en volien fugir. S’havien de fer càrrec de les parròquies de Sant Martí de Talaixà; Sant Julià de Ribelles; Sant Feliu de Riu; Santa Maria de les Agulles i la pròpia, habitades per gent humil i de poques disponibilitats econòmiques. Exercir com a curador de les ànimes de tota la feligresia representava un gran esforç i sacrifici i per aitals motius tots els preveres desitjaven marxar d’aquest clot de món, aïllat, lluny de les comunicacions normals, solitari i oblidat de la mà de Déu. sant Aniol-sagristia i capella
Però Mn. Puigmal va ser un cas especial. Hi estava bé. Va condicionar la rectoria instal·lant-hi aigua corrent; tenia biblioteca; gramola i fins i tot un aparell de ràdio. La pregunta que hom es fa es: i d’on sortien els diners necessaris perquè tot això fos realitat? La resposta, per més que pugui semblar inversemblant és la següent: feia contraband. Romangué a Sant Aniol fins a l’esclat de la Guerra Civil del 1936/ 1939 i va poder fugir a temps, ben just perquè quan arribava a la zona propera al Pujant d’en Llebre va veure com els eixelebrats de torn, cremaven davant la rectoria llibres, cadires, taules i tot el que els va passar pel cap.
Va anar a raure, no se sap com, a Cazalla de la Sierra (Sevilla) on va menar una existència exemplar. No tenia res seu i tot els pocs cabals que passaven per les seves mans els esmerçava en ajuts a la gent del poble que més ho necessitava. Fou tan austera, positiva, plena d’amor al proïsme i modèlica la seva petjada que la vila li atorgà el títol honorífic de Fill Predilecte.
Va morir a Olot l’any 1965 i en el cementiri de la nostra ciutat descansen les seves despulles.
Isidre.

Cap comentari: