Església romànica del segle XII inicialment consagrada a Santa Maria i posteriorment a Sant Grau, com a conseqüència de l’aplec que s’hi celebrava en honor d’aquest Sant que era el patró del bestiar boví. Aquí rau l’explicació de que fos conegut com “l’aplec de les banyes”.
![st. Grau d'Entreperes foto 1](http://lh3.ggpht.com/_NfW2wxbbUAo/Tdd-LDCjbtI/AAAAAAAABg4/reiWesSEzUg/foto%201_thumb%5B2%5D.jpg?imgmax=800)
Era costum que hi fessin cap, gent de Ribelles, de Bassegoda, de Sant Aniol, de Lliurona, de Tortellà, de Montagut, etc., és a dir, que era molt concorregut i tenia molta fama. La tradició servada al llarg del anys assenyala que els pagesos compraven tantes candeles com caps de bestiar tenien a llurs masos, que encenien durant la celebració de la missa. Acabada la cerimònia, les apagaven emportant-se-les cap a casa i allí les tornaven a aflamar, col·locant-les a les corts on tenien estabulat el bestiar. En aquest món, és bo tenir creences...
A la sortida de l’ofici es rifaven pans fets amb el blat que alternativament aportaven els de can Pentinet, can Diumenjó i la Quintana o sigui les masies més importants del veïnat d’Entreperes. És coneguda la història que narra que un pagès va anar a l’aplec amb una vaca i que en tornar al mas d’origen, l’animal va fer un mal pas, es va despenyar i no podia sortir per ell sol ni amb l’ajuda del seu amo, qui veient la possibilitat de perdre un element del seu patrimoni, va implorar la intercessió del Sant, prometent que a l’aplec de l’any següent hi duria dos sacs de blat per a la fabricació dels pans. L’accident va tenir un final feliç i la bèstia es va salvar però el seu propietari s’oblidà de la paraula donada i els dos sacs de blat no aparegueren en lloc. A vegades la memòria és molt feble. És allò tan català que diu que “ el prometre no fa pobre” …
Olot, maig de 2011
Isidre
Isidre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada