Goigs
de la Cerimònia del Bateig dels Confrares de la Colla dels Bufets
Estimats
Confrares,
Com a ministre oficiant,
us mostraré els meus poders atorgats
Que no hi ha altre
personatge al Mon,
amb els ous del vostre Canonge Ramon
gustós, senyores i senyors
m’avinc
a explicar-vos com els
tinc.
Els
tinc grossos i rodons
com
els pares Felipons
Els
tinc nets i sense tites
com
els pares Jesuïtes
També
els tinc frescos i bonics
com
els dels pares Dominics
Cadascun
pesa un quilo
com
els del Pare Camilo
No
els tinc tous ni tampoc nanos,
com
els tenien els Hermanos
Ni
tenen les bosses tristes
com
els dels hermanos Maristes
No
em ballen nit i dia
com
els de la escola Pia
Ni
massa tocatardans
com
son els dels Salesians
Ni
fan aquell tuf de be
dels
frares de la Mercè
Ni
amb senyals alarmistes
dels
ous dels seminaristes
Ni
ridículs ni pudents
com
ho son en tants convents
Ni
aprimats pels mals vicis
com
els tenen els novicis
Son
peces que fan lluir
com
els de sant Agustí
No
se’m poden tornar enrere
com
li passava a sant Pere
I
tenen un toc tant suau
com
els collons de sant Pau
I
poden omplir un cabàs
com
els ous de sant Tomàs
Hi
ha més tall i més tiberi
que
els de sant Felip Neri
No
m’escalden la titola
com
a sant Ignasi de Loyola
No
em freguen la pastanaga
com
a sant Lluís Gonzaga
resumint:
Que
no hi ha altre personatge al mon
amb
els ous com els del vostre Canonge Ramon
Amb aquesta peça tant pulcra i fina, disposada
a tot servei, PER MAJOREM GLORIAM DEI. Pels poders que m’han estat atorgats
pels Confrares de la colla dels Bufets, previ consentiment dels interessats, i
amb la meva condició de representant de capellans i escolans aquí presents,
passem tot seguit a fer la celebració del bateig.
( es demana la presència del neòfit a
batejar..)
Com manen els estatuts no escrits de la nostra Confraria, quedes des d’aquest moment batejat amb ratafia com a nou confrare de la gloriosa Colla dels Bufets, per majorem gloria’m dei.
EL CARDO
Dones rosses i morenes
A Olot busquen un torero
Amb una pixa així Grossa
Envidia del mundo entero
El cardo tiene por nombre
Torero i buen cardador
Su polla al estirarse
Parece un gran espigot
Su trempera les fascina
Cuando la entra pa cardar
I al sentir como barrina
Todas chillan sin parar
Torero, quina cigala
Es com una barra d’or
El cardo tiene una pixa
La més Grossa que hi ha a Olot
Su hermanu la té petita
Però no para de jugar
I a més d’una figa excita
Quan comenta a bellugar
Pequeña i aixurida
Mai es cansa de cardar
El cardo tiene un hermano
D’aquells de déjalo anar.
Sóc Jo ¡¡¡
EL MEU AVI
el meu avi va anar a Cuba
i un bordell i va muntar
la millor casa de putes
de la Xina a Gibraltar
va ser una gran meravella
per a tots els mariners
que només de tocar terra
osties hi havia, per a ser els primers
quan els catalans volien pitxar
cap a casa l’avi havien d’anar
i allà amb la bandarra solien cantar, solien cantar
-Que visquin les putes de cal català
Arribaven de la guerra
Els hi cremaven els collons
I es cardaven les pubilles
Ho feien sense condons
Els mariners de la lleva
I l’avi els primer de tots
No deixaven cap figa orfe
Els veies cardant per tots racons
Quan els catalans volien pitxar
Cridava el meu avi: “ au nois a pagar”
Va acabar la guerra i no varen tornar, no varen tornar
Es van quedar a Cuba i vinga follar i vinga follar.
FICA-LI NOIA
El dia que em vaig casar
No en tenia pa ni vi
Sols una quartera d’ordi
Que la en vaig portat al molí
Fica-li noia, fica-li sí
Fica-li noia el cornetí.
Sols una quartera d’ordi
Que la vaig portar al molí
Quan arribo a casa meva
La dona no em vol obrir
Estr.
Quan arribo a casa meva
La dona no em vol obrir
Guaito per sota la porta
Veig un frare caputxí
Estr.
Guaito per sota la porta
Veig un frare caputxí
Agafo un buscai d’aulina
I el n’agafa dos de pi
Estr.
Agafo un buscai d’aulina
I el n’agafa dos de pi
Ja l’ hi foto garrotada
I ell me’n fot dues a mi
Estr.
Ja l’ hi foto garrotada
I ell me’n fot dues a mi
Tras d’haver-me cardat la dona
Ara em dóna pel cul a mi.
Estr.
Tras d’haver-me cardat la dona
Ara em dóna pel cul a mi.
Maleït sigui el frare
La puta que el va parir.
L’ AIGUAT D’ OLOT
A l’any mil nou-cents quaranta
A Olot hi haver un aiguat, un aiguat
Que el Fluvià es passejava
Pels carrers de la ciutat
I els veïns d’abaix pujaven
I els veïns d’abaix pujaven cap a dalt
Pensant-se que passava
El diluvi universal
Si una altra vegada torna
Ja sabeu el que heu de fer, heu de fer
Arreplegar-ne forces fustes
I fer l’Arca de Noè
I un borratxo que ho va veure
Un borratxo que ho va dir, ho va dir
Va dir: que feia més mal l’aigua
L’aigua que no pas el vi
LES ABSOLTES
Les comunes de sifó
No són bones per tothom
Perque el qui caga de cop s’esquitxa
N’heu fet gaires
-no gaires
Anem-ne a fer un poc
Anem
Oh benedictus
Fructus ventris tuis generosis
Orate frates, el cul me grates
Jo amb esclops i tu amb sabates
A que no m’atrapes ?
N’heu fet gaires
-no gaires
Anem-ne a fer un poc
Anem
Sumsum corda sumsum merda
Ara que la tenia
Ja me l’has fet perdre
Vinguen peles, vinguen duros
Ai que bèsties i que burros
I aquí descansen els ossos
D’un que els tenia molt grossos
Qui té duros fuma puros
Qui no en té fuma paper
Qui té boca s’equivoca
I qui té nas es moca
Vinguin peles, vinguin duros
Ai que bèsties i que burros
Toqueu-vos els collons..
Orate frates, amen
REPUTICANTICUS
Ja en farem dir una novena a sant Agustí ( bis)
A la pressó
Per que els de la Moixina ens han dit que no( bis)
Reputicanticus quin cony d’auxilicus
Kirielesion de l’espiritu sànticu
Cara de rànticu, marià concentricu
I aunque tenga las patilles tórtiques
La cara rústica, el pel màsticu i el cul frèsticu
La tita tórtica
Tres homes sense calces vàrem trobar
I amb pistoles dretes a punt de tirar
Son caçadors
I per les nenes maques bons tiradors(bis)
Ja en respon el més petit: jo no hi vull anar (bis)
A Montserrat
Per que el de la Moixina ens han ben cardat (bis)
Dóminus vobiscum, seculorum cristicum
Cul d’una vella,cardeu-li un místicu
Botualisticu