No caminis davant meu, potser no et segueixi. No caminis darrera meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic.

Les Roques Encantades

Miquel Banús (2003; 93-95) explica que en uns goigs escrits per mossèn Eudald Riubrugent al 1783 i actualment desapareguts, parlant d’aquesta marededéu, deien que “Aquesta vall deplorava antes molta tempestat; des de que hi sou venerada cessà tal calamitat, en lo Jardí de Maria tal fet està contingut”.



Segons la llegenda, el diable generava episodis de mal temps i despreniments de pedres i blocs que encara avui dia es poden veure al lloc anomenat les Roques Encantades i, prop del santuari, en el roc de Claperols. Tal com explica Banús, Joan Carbonès, volent remeiar aquestes catàstrofes, al segle XVII va posar sota el roc de Claperols una imatge de la Verge i li va fer una petita capella. Més tard s’hi instal·là com a ermità, de manera que es varen acabar els perills atmosfèrics i els esllavissaments. Va ser el mateix Carbonès qui va decidir edificar la capella al 1642.

Cap comentari:

Publica un comentari