No caminis davant meu, potser no et segueixi. No caminis darrera meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic.

La cova del Bisbe



En temps molt reculats, a les darreries del segle IX, el sarraïns entren per Perpinya i van baixant cap a Ceret i Arles. Son gent sense fré ni llei. Per allà on passen deixen mal record. Roben, maten i violen i tenen especial mania per l'estament religiós,al que fan en possessió de diners. La llegenda diu que un bisbe, tement per la seva vida, va fugir esporuguit i va a anar a raure a aquesta cova que des de llavors és coneguda amb el mot que assenyala el seu càrrec eclesiàstic. Diu que des d'aqui celebrava missa els dies festius pels feligresos que passaven pel cami que que va a Sant Aniol, vora la riera del mateix nom, i per les estadantes de la veina cova de les Monges. Quins passavolants hi devia haver al camí? I les monges com podien oir missa si des de la seva cova no poden albirar la del Bisbe?



Tot és llegenda, com ja s'ha dit. El que és cert es que fou habitada en el paleolític puig que s'hi han trobat romanalles d'aquell període..

Isidre