No caminis davant meu, potser no et segueixi. No caminis darrera meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic.

Leucate, nord de Catalunya - Poema

 

 

ALS COMPANYS DEL NORD DE CATALUNYA

(Amb tot el respecte i tota l’admiració per a en Jordi Barre)

 

Tant com me quedarà

un xic d’alegria,

tant com me quedarà

un xic d’il·lusió

jo evocaré amb enyorança

l’anada un bon dia a França,

que el meu cor recordarà

ple de joia i ple d’emoció.

 

M’és igual si per anar-hi

calgué llevar-me molt matí;

si plovent, sense pensar-m’hi

decidit, vaig prendre el camí

vers els nostre bons amics

de la Catalunya Nord,

grans persones, eixerits,

educats, vàlids per tot.

 

M’és igual si per compartir

tot un dia d’amistat,

de casa nostra vàrem partir

per trobar-nos al costat

dels magnífics companyons

d’esperit obert, senzills, grans:

tots són tan bons minyons

que més que amics són germans.

 

Quin goig! Quina felicitat!

Quina satisfacció! Quin plaer!

Tot és bonhomia i bona voluntat.

Tot és gaudi. Tot és planer.

 

Us estem ben reconeguts

i amb alta estima us recordem.

En tot fórem complaguts:

commosos ho confessem

i ens proposem, plens de senderi

i per correspondre com cal,

regalar-vos un bon tiberi

tirant la casa pel finestral

quan a festa a Olot vingueu

en recíproca i amistosa tornada.

 

Al vostre servei ens tindreu,

gran distinció ens serà donada.

Gràcies amics francesos!

Gràcies companys ardits!

us donem, amb els braços estesos

el cor obert i els ulls humits.

 

Tant com me quedarà

un xic d’alegria,

tant com me quedarà

un xic d’il·lusió

 

jo evocaré amb enyorança

l’anada un bon dia a França

que el meu cor recordarà

ple de joia i ple d’emoció.

- - oo000oo - -

Isidre Charles.- ( En nom de tota la  Colla dels Bufets)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada