TRESCANT PEL COLLSACABRA
Això és el que ha fet la colla dels Bufets a la darrera sortida. L’inici ha estat poc abans de la grandiosa pairalia de Les Viles, un cop encetada la pista que passant per Rajols ens menaria a Tavertet. Una curta pujada, no pas ben dolça, ens duu a un petit collet en el que creuem una “autopista” que ens ve de la dreta. Continuant avall arribem a l’ermita de Sant Corneli, originària del segle XIII, ubicada en un petit altiplà excel·lent mirador de tota la vall, amb el poble de Tavertet com a “estrella” del panorama. Cap a ell anem després d’haver passat davant de l’encertadament restaurada masia de Novelles i deixat a l’esquerra, força a prop, la seva germana petita Novelliques. Tavertet, amb cases que llueixen en llurs llindes dates dels segles XVII i XVIII, és tot un pessebre. Espectacular poble, plantat sobre una cinglera, molt ben conservat i amb mostres claríssimes de beneficiar-se dels corrents turístics.
Cal anar, ara, cap a l’esquerra i en suau i curt ascens ens situarem en una ampla zona planera. Estem en tot moment sobre les cingleres, l’alçada de les quals no s’allunya dels 1.000 mètres. A sota fins i tot podem contemplar l’aigua clara del pantà de Sau i sense esforç notable arrivem a la important masia L’Avenc, bellament emplazada en un turonet des del qual les vistes sobre aquesta part de la subcomarca del Collsacabra són inoblidables. És residència rural i pot presumir d’una façana d’estil gòtic, amb finestres que demostren la gran professionalitat dels picapedrers que les conjuminaren, i una porta dovellada admirable. El conjunt és sensacional.
Ja feia massa estona que la caminada era tranquil·la i tanta felicitat no podia durar. Comencem una pujada que ens fa fer algun bufet i que mena a la coneguda i característica Roca Llarga, singular i enorme pedruscot sobre el qual es situa tota la colla. El nostre fotògraf no desaprofita l’ocasió i prem el disparador. Ben a la vora d’aquí contemplarem un accident geografíc peculiar d’aquesta contrada: una balma. Aquesta es coneix amb el nom de balma de Cortils, és al costat del camí i sota la gran roca que la forma, hom es podria aixoplugar o amagar perfectament. Val la pena contemplar-la. No som gaire lluny del nostre destí. Poc més enllà tanquem el cercle fent cap al petit coll que unes hores abans hem creuat per baixar cap a Sant Corneli i després d’uns deu minuts de descens, ens esperen el vehicles degudament “calefaccionats” per un sol bastant valent. Fins aquí el trajecte però ara vé el “fi de festa”. Un bon dinar a l’Hostal de la Devesa, ben servit i saborós, regat amb el cava que els Joans, Lluïsos, Enrics i Antons ens obequien en celebració de llurs onomàstiques, en un ambient de franca companyonia. I un apunt final: el reconeixement als camaradas francesos, a l’amic Quim, de Cassà de la Selva i als bergadans, que amb les seves esposes han volgut estar al nostre costat.
La colla dels Bufets
Tavertet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada